Anna 的个人资料anna照片日志列表更多  |  工具 帮助 |
|
1月9日 aqui annetalops al aparatodesprés d'estar molts i molts dies a la biblio estudiant (si mes no, intentant-ho...), per fi puc entrar a escriure alguna coseta.
primer de tot, com han provat les festes? a molts us he pogut veure algun dia, però tot i així no he coincidit amb tothom.
sé que molts estem estudiant de valent aqests dies, però trobo que hauriem de parar un momen i pensar en la gent que ens envolta, els nostres amics. portem tots plegats un ritme de vida molt accelerat.
sovint, només recordem una persona quan nosaltres tenim alguna necessitat. això, dit també conveniència, pot arribar a trencar una amistat. què se n'ha fet dels bons moments? dels somriures que em tingut? les bromes compartides? no, ara ja només ens recordem d'aquella persona quan necessitem una cosa que només ella ens pot solucionar, o simplemen perquè és la persona mñes adient per fer-ho.
és clar que no totes les amistats perduren en el temps, però almenys ens hem d'arriscar a que surtin bé. això implica sortir aquell dia que no en tens moltes ganes, fer tomets i tomets amb el cotxe, donar una discussió per acabada si l'altra persona és manté inflexible (ni que tu sapigues que tens tota la raó del mon...), no poder anar a veure la peli que volies al cine i acabar veien una que no valia res...... i infinites situacions que tots vivim.
què passa però quan deixeu de rebre els favors d'una persona? dons que la relació definitivament es trenca, perque tu ja no tens cap mes lligam amb aquella persona, l'únic vincle que us unia s'ha desfet.
tal i com ens agrada que aquesta persona estigui a la nostra disposició, nosaltres també hauriem de saber sacrificar-nos per als altres. es tracta del famós discurs del jouy de "dar y recibir, entregar y tomar" (potse us sona de Friends...). la veritat és que no és tan difícil, i fins i tot m'atreveixo a dir, que així es pot aconseguir felicitat i satisfaccio.
la veritat és que no hi ha res millor que la tranquilitat que et produeix el sol fet de sentir-te acompanyat. ja no dic estimat, sinó acompanyat. més que mai, ara que molts estem d'exàmens i per tant estem ausents, ens agrada que ens animin,que ens facin veure que anem pel camí correcte. però per això cal que nosaltres ens recordem dels altres.
no serveix l'excusa de "no et dic res perquè tens exams". per molta feina que tinguem, ens agrada també desconectar al final del dia i pensar en els amics, les coses que farem desprès dels exams quan ja no tinguem feina a fer, en com a anat el dia als altres, que han fet ells durant el dia.....
si heu aconseguit arribar fins aquí, us u agraeixo. gracies per seguir veure que no quedar-vos pel cami com molts altres han fet. sé que és espès de llegir.
si us envien un missatge desitjant-vos bon nadal no costa res fer uan perduda, perquè ja se que per molts escriure un misatge es un sacrifici immens. coses petites com aquesta poden molestar a l'altra persona, i mñes si no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada.
hem de cuidar els amics, tal i com ens agrada que ens cuidin a nosaltres. aquesta és la meva conclusió.
P.D.: i ja ho diuen alguns: any nou, vida nova. jo ja he comensat a fet la meva tria. he incorporat i eliminat "cosetes". hem de veure que quan una cosa s'acaba, s'acaba. ha de tornar a formar part del passat, i no ser un fantasma en el present.
评论 (5)
引用通告此日志的引用通告 URL 是： http://annetalops.spaces.live.com/blog/cns!76B9F8A1ADBF0A64!648.trak 引用此项的网络日志
|
|
|
